Giorgio Grappa :esperanto:@giorgiograppa@mastodon.la
El món està ple d'imbècils que, sense tindre ni puta idea de la pràctica pedagògica ni de què collons passa dins d'una escola o d'un institut, es passen la vida pontificant i dient "els mestres hauríeu de treballar així" o "els mestres hauríeu d'ensenyar això". Els imbècils més perillosos són els que, des d'un càrrec polític, tenen la força necessària per convertir en llei llurs bajanades i imposar-nos-les amb un embut.
Així que, amb l'autoritat que em dóna l'experiència*, vaig a aportar el meu granet d'arena al caos educatiu.
La primera cosa que s'hauria d'ensenyar en les escoles és a envellir. Enfrontar els nens amb la ineluctabilitat de la vellesa, després de les efímeres etapes d'infantesa, joventut i maduresa, tindria el doble efecte de fer-los mirar els adults, no com l'adversari que els impedeix el lleure, l'esbarjo, la felicitat, sinó com el mirall que els mostra llur futur i, d'altra banda, els portaria a aprofitar cada minut de vida amb la màxima intensitat i de la manera més conscient.
La segona cosa que haurien d'ensenyar les escoles, un cop assimilada l'anterior, és a morir-se. A més de portar-los a estimar i respectar la vida amb el deliri que mereix, descobrir la inevitabilitat de la mort els duria a estimar la vellesa com el no descomptat privilegi que ens permet de viure molts anys.
I menys burumballa com les matemàtiques o la gramàtica o la geografia.
* Si no heu pillat la ironia, no cal que seguiu llegint.